El municipi històric de Muntanyola és format per entitats amb una història i una evolució ben diferents fins a la definitiva creació dels municipis moderns, que es remunta al 1840. Munter, pronunciat a la comarca “Munta”, apareix el 929 amb el nom de Villa de Montari, i en altres documents Montabri. S'estén per la Plana, entre Tona i Malla, i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de les granges de Cal Ros de Munter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol que hi ha a prop s'alçà un castell, que esdevingué el centre jurisdiccional del terme.
El castell i la jurisdicció de Munter, a mitjan segle XIII, eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic; després passaren als Montcada, i, a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes, i als seus descendents, nomenats comtes de Munter el 1698.
Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. No queda cap indici de l'esplendorós passat del castell, on residí la família que originà el gran llinatge dels Montcada i que entre el 1023 i el 1039 es possessionà dels castells de Vacarisses i de Montcada. Guillem de Muntanyola, magnat dels comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Ermessenda, fou qui adoptà el cognom de Montcada i els seus descendents esdevingueren la gran família dels senescals de Catalunya.
La possessió del castell de Muntanyola es va fraccionar entre els descendents del primer Montcada. I això va facilitar que per deixes i compta el castell passés al monestir de l'Estany entre 1137 i 1198. A partir d'aquesta darrera data, Muntanyola passà íntegrament a l'òrbita de l'Estany, i no en sortí mai més. Extingit el monestir, el 1592, passà a les cinc dignitats reials hereves del seu patrimoni.
